Aprofundir en Reagrupament

Fa unes setmanes es va celebrar la segona assemblea de Reagrupament.cat. Encara existeixen moltes incògnites sobre aquesta associació amb aires de partit: si finalment es convertiran en un partit, si la plana major de Reagrupament se n’aniran amb Laporta o fins i tot en què es concreten els seus conceptes. Fruit de l’assemblea va sorgir un document, intentarem exposar les primeres impressions d’aquest programa, per veure si dóna més llums a l’entrellat d’aquesta associació .

Els objectius primordials que han defensat amb claredat és: 1) arribar a què Catalunya sigui  un Estat independent (Aubachs teoritza aquest tema) i 2) la regeneració democràtica. Sempre han exposat l’eix nacional com a prioritari i gairebé únic objectiu, sense voler establir-se en l’eix ideològic, ni aprofundir en d’altres propostes. Es defineixen com ideològicament transversals (alguns membres diuen que ja no existeixen ni les dretes ni les esquerres); és aquesta heterogeneïtat grupal la que dificulta l’establiment d’un acord consensuat en d’altres àmbits. S’han curat en salut i ja han establert algunes mesures perquè  la transversalitat ideològica  no els hi jugui més males passades: 1) No faran coalicions de cap mena amb altres partits (només volen declarar un Estat independent) 2) No hi haurà disciplina de partit. Per tant, cada diputat votarà segons la seva ideologia i allò que el seu territori li reivindiqui.

Tot i això, el document que han elaborat -que pretén ser un full de ruta cap a una Catalunya independent-  profunditza més en d’altres aspectes que no són els anterior exposats. Estableixen algunes idees que van des de les polítiques econòmiques a les polítiques de seguretat. Intentarem fer una breu anàlisi de les primer impressions:

(1) En primer lloc s’observa que hi ha una descompensació al full de ruta. És un document que vol transcendir el programa de partit, tot elaborant les bases d’un Estat català, però alhora vol establir coses molt detallades de les polítiques. Veiem que hi ha una part que es dedica a l’organització de l’Estat català molt general,  i alhora una regulació detallada de lleis contra corrupció.

(2) A la secció que estableixen les polítiques econòmiques s’observa un gran pes del petit empresari. Encara que gairebé tot el document fa afirmacions generals, en aquest cas mostra algunes mesures molt concretes que aplicarien en el seu benefici: com la reducció de l’impost de societats o la possible baixada de quotes empresarials a la Seguretat Social.

(3) Les polítiques d’educació, de Sanitat i de gènere també ocupen una part important del programa. Però sempre parlen de mesures generalistes i en cap cas filen tant prim com en el cas anterior. Els fets més destacables són a les mesures d’educació, ja que pretenen que hi hagi una secundària en doble via. És a dir, que a partir dels 14 anys els alumnes puguin triar entre un ensenyament secundari professionalitzador o un generalista. Si més no, una política molt controvertida…

Tot i que es tracta d’una anàlisi preliminar, diria que intenten captar un electorat transversal (quants més millors, com tots els partits)a partir dels programes políticament correctes, però el públic potencial d’aquest partit són els petits empresaris de la Catalunya interior. La gran petita burgesia catalana.

Anuncis

14 Responses to “Aprofundir en Reagrupament”


  1. 1 marcguinjoan Abril 4, 2010 a les 11:57 pm

    Ep! Sílvia, felicitats pel post, feia temps que no teníem el gust de comptar amb les teves aportacions.. bé, veig que el pas a la sociologia (de moment) no t’ha minvat la capacitat analítica politològica. Temps al temps.. 😉

    En fi, res, simplement comentar que des del moment en què Reagrupament aprofundeix en temes econòmics i es postula clarament en favor de la liberalització econòmica, els agradi o no, s’estan postulant clarament cap a la dreta de l’eix, aquest mateix eix que ells diuen obviar.
    Intueixo, i potser m’equivoco, que probablement aquestes postures en relació a l’economia són conseqüència de dos factors diferenciats:

    1. en primer lloc hi ha qui creu que el liberalisme econòmic és una doctrina a l’auge en aquests moments i que dóna una certa imatge de modernitat, de manera que adoptar-la podria ser una manera de demostrar que el partit està al dia del que es porta en termes econòmics. Podríem discutir evidentment però si el liberalisme econòmic és el que es porta a l’actualitat…

    2. Part de les bases de militants de RC, i sobretot, aquells que tenen més capacitat d’incidència sobre els líders són personal de professions liberals, autònoms i petits empresaris. És possible que aquests vagin fent algun tipus de pressió en favor de les polítiques liberalitzadores, al mateix temps que els líders de Reagrupament veuen que tenen un potencial de creixement important entre aquests sectors de la població.

    En fi, veurem com va evolucionant tot plegat en relació a aquest (futur) partit; en tot cas, jo començaria ja a descartar aquesta idea que un partit pot no ser ni de dretes ni d’esquerres.

    • 2 sclaveria Abril 5, 2010 a les 5:31 pm

      Gràcies Marc! Segurmanet encara hem de mirar en detall aquest posicionament en l’eix ideològic. En tot cas, jo aposto pel segon punt que esmentes.

      Un petó des de l’est de l’Atlàntic!

  2. 3 Miquel Abril 5, 2010 a les 12:58 am

    Veig una errada molt important en la anàlisi feta. La qüestió rau en eixa frase:

    “1) No faran coalicions de cap mena amb altres partits (només volen governar un Estat independent)”

    Reagrupament no vol governar cap estat. Reagrupament, en cas que es crei l’estat propi es dissoldrà. Ho han dit per activa i per passiva. L’únic important de Rcat és que volen assolir l’estat propi. Res més.

    • 4 marcguinjoan Abril 5, 2010 a les 3:40 am

      tens tota la raó Miquel! cal modificar aquest punt.

      • 5 sclaveria Abril 5, 2010 a les 7:01 am

        Tota la raó Miquel. Ja ho he canviat, però ho havia posat concientment. Crec que no m’acabo de creure la regeneració democràtica, potser pels fets que s’han esdevingut al partit fins l’actualitat. Si arriben a tenir el poder d’una majoria, veig difícil que cadascú se’n vagi a casa. És d’esperar que es presentin ( ja sigui com a partit o per lliure) a ‘l’Estat independent’ per voler-lo governar. En qualsevol cas, un error per part meva.

  3. 6 aubachs Abril 5, 2010 a les 8:08 am

    Males notícies; què és això que t’has passat a la sociologia? 😉

    1. Tenint en compte l’entrada que feia en Toni l’altre dia sobre l’enquesta europea, si posem en relació l’estructura socioeconòmica d’una societat amb els seus posicionaments en l’escala ideològica podríem matisar el seu significat, arribant a sostenir que ‘liberalitzar’ pot estar més a prop de ‘progressisme’ que en d’altres contextos.

    2. Malgrat la correcció que has introduït, el tema que apuntaves era potser menor en l’anàlisi però podria ser rellevant arribat el cas. Si suposem que Rcat (o la llista en què concorri) obté representació però no prou per tirar endavant el seu programa polític (una mica com en el cas del SNP) malgrat que optés per no formar govern, la seva acció o no-acció tindria implicacions de govern. Altra cosa és l’escenari ideal de post-independència, on el timing suposaria que a) es presenta a unes eleccions i les guanya; b) declara unilateralment la independència i es convoca un referèndum; c) s’aprova en referèndum; d) el parlament esdevé constituent -o se n’escull un altre i Rcat ja no hi participaria seguint el seu programa; e) el nou parlament elabora una constitució, que s’aprova en un nou referèndum, i es dissol; f) es convoquen les primeres eleccions constitucionals on Rcat no hi prèn part (si és que encara n’ha participat cas que n’hi hagin hagut de constituents). No em sembla irrelevant (tot i que sigui especular, esclar…)

    • 7 sclaveria Abril 5, 2010 a les 5:13 pm

      Ei Aubachs!

      Pel que fa al primer punt no sé ben bé a què et refereixes quan dius que liberalitzar pot estar més a prop del progressisme, no se si pots exposar algun exemple en concret.

      En referència al segon punt. A veure, el comentari que he corregit no pretenia anar més enllà. Simplement aquesta entrada pretenia veure com podria actuar Rcat en el cas que entressin al Parlament sense obtenir una majoria absoluta. És a dir, en quina direcció anirien els seus vots al Parlament. Malgrat que Reagrupament argumenta que no hi haurà disciplina de partit, podem esperar alguna línia de partit (suposo que és això que comentaves que la seva acció o no acció pot tenir repercussions). Més enllà d’això, com bé comentes, aquest comentari és molt rellevant si volem analitzar l’escenari post-independència (que no era el meu objecte). Tot i així, Reagrupament ha expressat que si tinguessin una majoria absoluta: el Parlament declararia unilateralment la independència per després constituir un referèndum que ho ratifiqués. Pels documents que he pogut llegir (a la ponència política de la I Assemblea sobre l’estratègia independentista) no concreten més aquest escenari. No sé si ho tracten com un objectiu el qual volen assolir, però sempre ho tracten naifment sense tenir en compte conseqüències més enllà. Si és que encara no han aprofundit gaire i no han teoritzat bé aquest tema. O sí tenen més documents als quals no he pogut accedir.

  4. 8 Miquel Abril 5, 2010 a les 2:14 pm

    És important deixar clara una altra consideració. És el fet de què Rcat ha anunciat en un parell d’ocasions que seran una eina (que anirà amb en Laporta o dins d’en Laporta, això sembla no importar als Reagrupats) de curta volada. Sembla ser que no es volen cremar. Si al cap de 8 anys, dues legislatures o no, no han assolit l’objectiu ho deixen córrer i canvien d’estratègia. Volen deixar clar que no tenen cap interès a entrar a la dinàmica de partits.

    Pel que fa al desgavell que hi va haver, crec que va ser més per una qüestió de fer d’un moviment de poder típic al si dels partits que no pas per una qüestió de diferència d’opinions real. Si no hagués estat per l’omnipresència dels mitjans allò no hagués quedat en res. El que va fer tremolar el partit va ser el fet de veure’s atacat per TOTS els mitjans. Per espanyolistes i sectaris; als reagrupats els van doldre més les crítiques d’ERC i CIU. Molts militants diuen agrair aquells dies atès que el parit es va enfortir. En tot cas a l’interior del partit no sembla ser un tema que preocupi i el líder ha sortit cuirassat.

    A Rcat li anirà bé tenir el dimoni públic aprop atès que les hòsties aniran cap a ell. Cleques proporcionals a la seva capacitat de robar vots; estic parlant d’en Laporta.

    Un resultat de 3 escons permetria emprar el parlament per fer d’altaveu durant quatre anys i llavors fer l’assalt a la capacitat de canvi real. A més faria competència independentista real a ERC i CIU movent l’arc parlamentari cap a una posició molt més sobiranista. Ara bé, si aconsegueixen un resultat per sobre de 15 escons llavors els canvis els tindríem a tocar. Obligarien a CIU a fer coses molts estranyes i desagradables davant dels seus votants o bé a definir-se com a clarament independentistes. CIU no s’arriscarà a fer pactes amb el PP o el PSC sabent que la majoria dels seus vots nous li venen de la gent que ja no vol votar més a ERC perquè ha pactat amb el PSC.

    El que està clar és que si tenen poder hi haurà canvis profunds. Rcat a diferència d’ERC, no gaudeix de l’eix social per anar passant dies i gestionar, si manen serà per fer canvis a nivell nacional i com que ho han dit tantes vegades que ho faran, crec que si pacten és per directament declarar la independència.

    • 9 marcguinjoan Abril 5, 2010 a les 5:19 pm

      Interessantíssim aquesta darrera anàlisi Miquel: em sembla factible que si RC té realment poder pot crear un terrabastall de dimensions importants al Parlament català. Es veurà el poder que poden arribar a tenir (dubto personalment ara mateix que 15 escons), però en tot cas el que està clar és que el “partit” té un important potencial de creixement; només crec que han de vigilar amb les tensions interiors que poden sorgir arran de la seva intencionada ambigüitat en l’eix esquerra-dreta…

    • 10 sclaveria Abril 5, 2010 a les 5:26 pm

      Segurament sempre és difícil crear un nou partit. En aquest moment les lluites de poder deuen estar a l’ordre del dia. Jo em preguntava si justament aquestes lluites poden fer creure a l’electorat que és molt difícil fer una regeneració democràtica dins del sistema. Però bé, sabent que tot això ha enfortit a l’associació/partit i el seu líder (i sempre s’aprenen d’aquestes coses)doncs millor.
      Ara parlo per parlar, però CiU i ERC sempre veuran a RCat com a competència i no com el germà petit al qual han de protegir. Saben que RCat es nutrirà del seu electorat ( pel lema de la independència) més que dels insatisfets i/o desafectes amb el sistema ( pel lema de la regeneració democràtica), per tant crec que Rcat encara haurà de patir moltes crítiques més.

  5. 13 Miquel Abril 5, 2010 a les 7:39 pm

    Fa dies que em pregunto però l’impacte real del fatxenda però eficaç Laporta. Segons s’ha dit en vàries ocasions té la capacitat de mobilitzar lumpen votant del PSC a més del clàssic votant independentista. Això seria complicat de demostrar, quines dades haurien de prendre a les enquestes en qüestió? En tot cas, a títol personal, dieu-me xafarder, he vist al Facebook ja unes quantes felicitacions a en Laporta per part de catalans castellanoparlants de baix nivell cultural (per com escrivien, ho sento ;))sense cap pinta d’independentistes clàssics, ni amb estudis universitaris al perfil. Sé que el Facebook no és indicatiu de res però és l’única dada amb què compto.

    Això representaria doncs competència pel PSC que sol gaudir en bona part d’aquestes perfils segons indicaven unes enquestes del CES. En el futur, quan les posicions es vagin definint, cada cop serà més complicat tenir posicions no definides. El votant prefereix saber què vota exactament.

    Els resultats de Reagrupament-Laporta a les eleccions? Està ben clar. Més dels que el PP i el PSC voldrien i menys dels que Reagrupament voldria. 😉

    Sens dubte sens presenten les eleccions més interessants que mai hi ha hagut a Catalunya.

  6. 14 marcguinjoan Abril 5, 2010 a les 8:30 pm

    Miquel, per moltes persones que puguin haver felicitat pel facebook en Laporta, jo personalment encara no considero aquest un mitjà del tot transparent per poder arribar a conclusions massa generalistes. Sabem que a la xarxa els comportaments “rars” es manifesten més fàcilment que no pas a la realitat (quanta gent va donar suport a C’s en el seu moment? recordo en una enquesta per internet de LV on pràcticament un 10% deia que els votaria).

    A falta de dades més convincents jo crec que Reagrupament difícilment farà ombra al PSC. Jo crec personalment que on traurà partit RC serà a possibles votants d’ERC i sobretot a persones que, havent votat fa tres anys a Esquerra, aquest cop haurien anat a parar a l’abstencionisme però que, en cas que RC dugui a terme una bona i convincent campanya, els poden votar.
    No cal dir però que tot el que comento es basa en intuïcions; les enquestes són les que haurien de parlar, però ara mateix no en disposem de cap per analitzar…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: