Montreal o la ciutat de les mil cares

Un servidor se’n va demà mateix i per un període de 5 mesos a Montreal -Quebec-, a fer una estada de recerca en el marc del doctorat, acompanyat d’en Pablo, també politòleg, company de despatx, de tutor de tesi, de debats metodològics i teòrics, d’eventuals birres i a partir de demà, també de pis i de ves a saber quantes coses més…

Abans de marxar, i com a bon politoxicòman, no m’he pogut estar de buscar una mica d’informació sobre la vila que ens acollirà durant pràcticament mig any. I un hom se n’adona ben aviat que Montreal és una ciutat polifacètica i amb una bona pila de noms: “la ciutat dels Sants”, “la ciutat dels cent campanars” i la més recent “une île, une ville“.

M’agradaria concentrar-me mínimament amb aquest darrer nom “une île, une ville“: l’any 2001 el Partit Quebequès, al govern de la província, va decidir fusionar les 26 ciutats que formaven part de l’Illa de Montreal amb l’argument que amb la unió de les diverses ciutats la nova entitat guanyaria en eficiència econòmica i competitivitat (argument que si més no encara des de la distància xoca una mica que fos presentat per un partit independenttista).

La proposta no va ser massa ben rebuda en general, però menys en particular als barris més anglòfons, situats a l’oest de la nova ciutat.  L’any 2002 el Partit Liberal del Quebec va derrotar al Partit Quebequès sota la promesa de celebrar un referèndum als municipis sobre la seva intergació en la nova ciutat de Montreal. Sobretot en els barris anglòfins (la minoria) es va votar massivament en contra de la integració en la nova ciutat, atès que tenien por de perdre els drets lingüístics adquitrits. Així, dels 26 municipis que formaven la nova ciutat de Montreal, 22 van celebrar referèndum; en 15 d’elles es va rebutjar la integració en la nova ciutat.

Tal com era d’esperar em els barris on es va votar més majoritàriament encontra de la integració en la nova gran ciutat es corresponen bastant fidedignament amb les zones on s’hi parla menys francès:

Actualment els municipis on en la consulta hi va guanyar l’opció de la separació del gran Montreal han tornat a recuperar la seva autonomia, tot i que algunes de les competències que havien ostentat anteriorment han quedat en mans d’un òrgan supramunicipal de gestió.

Fins aquí la primera breu entrega sobre Montreal. Garanteixo de cara als següents mesos nova informació sobre aquesta fascinant ciutat. Per cert, la ciutat amb major concentració d’estudiants universitaris per càpita de tota Amèrica del Nord…

Salut i fins ben aviat!

Advertisements

9 Responses to “Montreal o la ciutat de les mil cares”


  1. 1 tonirodon Març 29, 2010 a les 5:05 pm

    Ostres! Hauràs de fer un article sobre les consultes a Montreal! xD Au! Bon viatge! Cuideu d’en Duverger i feu com en Sanjaume: només arribar apunteu-vos a una cursa i guanyeu-la! Fins el juliol!

  2. 2 Roser Rifà Març 29, 2010 a les 5:20 pm

    Com a bon politoxicòman, esperava que fessis un post… 😉

    Bon voyage!!!

  3. 3 Marina Març 29, 2010 a les 6:48 pm

    Què wai, Marc!
    Ves contant-nos coses, eh?
    I ja me contaràs com va en el francès! :p
    I, sobretot sobretot, prepara’t pa quan vinguem!
    Un beset!
    Marina

  4. 4 Marc Sanjaume Març 29, 2010 a les 7:12 pm

    Marc! Des de la vila de Québec s’us espera amb candeletes: ruta guiada i nevera plena 😛 A veure si ens veiem aviat, que tingueu un bon viatge! Us passo el telèfon de casa i l’adreça. Avui plou i neva ¬¬ però la previsió fa bona pinta amb temperatures positives!!!

  5. 5 dani Març 31, 2010 a les 2:50 pm

    No entenc perquè “xoca una mica” que l’argument que la ciutat guanyaria en eficiència econòmica i competitivitat fos presentat per un partit independentista.

  6. 6 Marc Sanjaume Març 31, 2010 a les 3:28 pm

    Ep, bé, suposo que perquè era un argument més propi del PLQ que no pas del PQ, d’orientació socialdemòcrata, que abans no es preocupava gaire de l’eficiència i ara es veu que sí: dèficit zero, conditions gagnantes i monsieur Bouchard demanant privatitzar les universitats, etc.

  7. 8 una lectora del Pati Abril 1, 2010 a les 6:36 pm

    Que tinga vosté un molt bon viatge!


  1. 1 Ed el ‘Roig’ « El Pati Descobert Retroenllaç en Setembre 30, 2010 a les 1:36 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: