President Montilla

A uns mesos per acabar la legislatura (molts? Pocs?), l’equip de campanya del president de la Generalitat, José Montilla, deu reflexionar de quina forma “vendre” el candidat per donar la volta a unes darreres enquestes especialment negatives. La importància de tenir un bon líder és crucial. El volum de recerques realitzat últimament sembla trencar la disjuntiva entre partit o líder que fins fa poc s’havia consolidat. És a dir, l’ideal democràtic concep les polítiques públiques de baix a dalt i, senzillament, no té en compte el fenomen del lideratge. No obstant això, les anàlisis realitzades mostren que la probabilitat de donar suport a un partit si el candidat és bo augmenta significativament, controlant per la resta de factors.

Per aquest motiu les dades de José Montilla (i també les del PSC) mostren una curiosa paradoxa que en els darrers dies anirem desgranant. Mirem primer les dades de valoració del president (CEO).

La valoració de Montilla ha sigut estable i generalment positiva. De fet, com crec que encertadament deia Saül Gordillo fa uns mesos, s’ha anat construint un personatge molt diferent al líder desconegut que es va presentar a les eleccions del 2006. A més, Montilla és un dels dos líders que repeteix, fet que li atorga un plus de coneixement del ciutadà, més acostumat a assentar-se en posicions sòlides que a prendre camins imprecisos.

Així, quin problema hi ha?

Després d’una cerca exhaustiva per diferents dades, sorgeix una curiosa paradoxa. El PSC és el partit que es considera més adient per gestionar els problemes dels ciutadans, el que té més proximitat amb més persones, el que genera més confiança; indirectament, els serveis públics de les conselleries que gestiona són ben valorats i la satisfacció dels seus votants no és especialment negativa. En gairebé tots els indicadors, Montilla rep una valoració positiva. Vegi’s, per exemple, la valoració dels votants del PSC de diferents serveis públics (CiS, 2734).

No sembla que els fenòmens del vot dual i l’abstenció diferencial (dels quals en parlarem un dia) siguin més acusats que mai. Tampoc sembla existir un desgast que afecti de forma important només a Montilla. Però moltes de les consideracions del vot són personals en la forma i polítiques en el fons. Darrera del candidat i dels problemes del PSC amb el Parlament de Catalunya semblen haver-hi altres qüestions que van per altres latituds, des de la valoració del tripartit, a la manca de propagació de l’acció de govern o a la falta d’un projecte de país que més d’un ja ha posat en relleu.

Com Roosevelt als anys trenta, els líders més influents són aquells que aconsegueixen definir posicions inèdites en els seus partits, alterant els termes de debat públic. Pel que es veu a les dades, Montilla no només haurà de projectar el seu lideratge. També haurà de treballar de valent per fer aflorar els actius que els ciutadans posen damunt del seu partit.

Pd/ Amb aquest article prosseguim l’anàlisi de llarg abast sobre les eleccions catalanes. Fins ara hem analitzat els principals líders. A partir d’ara entrarem en d’altres temes. Si desitgeu un tema concret, deixeu-nos un comentari o envieu-nos un correu i ho valorarem!

Advertisements

5 Responses to “President Montilla”


  1. 1 Marc Sanjaume Març 25, 2010 a les 4:46 pm

    Ep Toni, és interessant aquesta paradoxa, un post de qualitat com sempre. D’una banda em sembla que tampoc ha de ser una qüestió necessàriament contradictòria, és a dir que els ciutadans distingeixen l’administració del partit de govern. El color polític dels serveis. D’alra banda, comparteixo la idea que pot faltar alguna cosa com ara un projecte de país, una idea que il·lusioni. Això és el que suposo que intentaran fer els estrategues socialistes i és l’argument principal d’en Mas…

    • 2 tonirodon Març 26, 2010 a les 9:47 am

      Sí. De fet, com gairebé totes les paradoxes, aquesta no existeix perquè simplement els termes de comparació deuen ser erronis 😛 En tot cas, quan buscava indicadors, m’ha sorprès que la majoria d’ells fossin tant positius per al PSC i, malgrat tot, la intenció de vot sigui tan baixa (crec, però, que ho és menys del que diuen les enquestes).

      Aquí és també interessant veure l’efecte Montilla sobre els votants duals i els abstencionistes diferencials. Ho dic perquè hi ha el discurs que si el candidat és “d’ells”, molta gent s’animarà a votar-lo. I de moment veiem que s’està produïnt just el contrari…

  2. 3 Jordi Amorós Març 26, 2010 a les 2:18 am

    A aquestes alçades només il·lusiona la independència. Benvingut sigui en Montilla si ha de ser el portador de l’Estat propi. Ara, no crec que sigui això ans el contrari.

  3. 4 Roser Rifà Març 29, 2010 a les 5:34 pm

    Sembla que el primer pas “per vendre” a en José Montilla per a les properes autonòmiques no passa per Zaragoza, avui n’han presentat el seu relleu. Veurem com es desenvolupa tot plegat…


  1. 1 Tweets that mention President Montilla « El Pati Descobert -- Topsy.com Retroenllaç en Març 26, 2010 a les 2:13 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: