Reconeixement exterior i ambició institucional

Aquesta setmana el Govern ha aprovat el Pla d’Acció Exterior impulsat per la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació Roser Clavell. Aquest Pla és el fruit de diverses jornades específiques on hi han participat reconeguts acadèmics que habiten al pati descobert, no pas al virtual, sinó al real.

El nou Pla, que preveu entre d’altres coses la creació d’un cos diplomàtic de la Generalitat, ha estat confeccionat des del rigor institucional i  acadèmic. Aquest, és segur que serà criticat com ho ha estat fins ara qualsevol acció exterior del Govern de Catalunya. És cert que la política exterior de la Generalitat ha estat en molts casos, segurament per manca d’una planificació coherent, erràtica, ridícula o lligada a casos de possible nepotisme; però no és pas menys cert que moltes crítiques s’han fet de fora el país per centralisme o malícia i des de dins per cobardia o manca d’ambició institucional. En tot cas, avançant-nos a les crítiques previstes i previsibles, considerem interessant exposar tres arguments forts en defensa del Pla d’Acció Exterior com a eina d’ambició institucional del Govern a l’escena internacional:

1) El reconeixement exterior és fonamental per l’existència d’una nació. Catalunya ha estat definida com una nació per una majoria qualificada al seu Parlament autonòmic. Charles Taylor a Multiculturalism and the Politics of Recognition expressa la qüestió del reconeixement de manera simple a nivell individual des d’una òptica liberal política: el reconeixement cultural dels individus és fonamental pel seu desenvolupament personal, de fet, n’és un element constituent. Permetre i promoure polítiques de nationbuilding a les nacions sense estat, inclosa la necessitat de reconeixement internacional és, doncs, una qüestió de justícia segons Taylor. Tal com ho planteja Will Kymlicka: “The question is not “have national minorities given us a compelling reason to abandon the norm of ethnocultural neutrality?” but rather “why should national minorities not have the same powers of nation-building as the majority?”.

2) La Sentència del TC 165/94 del 26 de maig resol els dubtes sobre la inconstitucionalitat de l’acció exterior autonòmica. Tot i que la Constitució estableix la política exterior com a competència exclusiva de l’Estat 149.1.3; la sentència expressa que una interpretació expansiva de l’article aniria en contra de les competències autonòmiques. Evidentment la sentència limita l’actuació exterior a una cooperació amb l’Estat i a emprendre accions que no generin responsabilitats enfront d’Estats estrangers. Finalment, el nou Estatut preveu al capítol III del títol V els àmbits i les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria. Per tant, l’acció exterior catalana té una base jurídica sòlida.

3) La política comparada juga a favor d’una presència internacional forta de la comunitat autònoma de Catalunya. Les entitats subestatals dotades de característiques nacionals com ara el Québec o Escòcia tenen agendes, ministeris, plans i delegacions per tal de dur a terme una acció exterior que permeti el seu reconeixement i la seva presència internacional. Malgrat que la projecció exterior és anterior a les darreres dècades, la globalització creixent no ha fet més que augmentar les necessitats i oportunitats socials, econòmiques i culturals de les entitats subestatals.

Aquests són, a grans trets, tres arguments bàsics que legitimen el Pla d’Acció Exterior presentat aquesta setmana.

Anuncis

7 Responses to “Reconeixement exterior i ambició institucional”


  1. 1 tonirodon Març 22, 2010 a les 12:25 pm

    Marc!

    Et veig en forma… 😛 Només un detall: ho acabo de mirar i els capítols referents a la política exterior de la Generalitat inclosos en el nou Estatut es troben impugunats al TC. Així doncs, caldrà veure si el Tribunal segueix la doctrina precedent o canvia de criteri (deixant la projecció exterior en paper mullat).

  2. 2 marcsanjaume Març 22, 2010 a les 6:13 pm

    Ei Toni volia fer un post sense discussions quantis ¬¬’ és broma. Ok, el proper el fem sobre una enquesta….vaaa 🙂 Sí, ahir tornava a sortir que el jutge Eugeni Gay es nega a pactar sentència i que anularien 18 articles i serà interpretativa bàsicament. Treballen sobre fer una majoria 6 a 4 però la presidenta (que és gallega) no acaba de voler fer servir el vot d’or de que disposa. No sé, a veure què. En tot cas, queda marge per l’actuació exterior, és legítima, i sobretot, necessària si ens creiem lo de la nació. El mètode Pujol va donar els seus fruits, ja n’he arlat més d’una vegada, però aquest Pla és una cosa més seriosa em sembla a mi.

    Saludus.

    • 3 marcguinjoan Març 23, 2010 a les 8:25 am

      Fa de bon llegir de tant en tant quelcom no quanti… ara, fins a quin punt és cert això que comentes si no tenim dades per corroborar-ho? hehe 😉

      No, res, ahir també sentia per la ràdio això de la sentència del TC. Ara bé, vosaltres creieu que la treuran ja o s’esperaran a després de les eleccions? hi ha la famosa opció aquella que ja es comentava l’any passat de fer pública la sentència a mitjans d’agost, però tot i això em sembla que cauria massa a prop de les eleccions autonòmiques catalanes, i que no podria fer res més que encara més mal sobre el PSC. Ara bé, em penso que ja ho tenen bastant assumit que tenen mala peça al teler… surti i no surti la sentència!

      • 4 tonirodon Març 23, 2010 a les 9:01 am

        Sanjaume!

        Pensa que alguns de nosaltres fem sovint incursions al món qualitatiu! 😛 No sé si amb èxit però s’intenta!

        Ahir ZP va dir que si retallaven alguns articles no passava res perquè en tenia molts. Gran argument.

      • 5 marcguinjoan Març 23, 2010 a les 9:05 am

        Pel mateix argument, si em tallo uns quant dits de la mà no passa res, en tinc molts. Fantàstic. Simplement brillant…

      • 6 Sílvia Març 23, 2010 a les 11:37 am

        Ep! Jo crec que la Sentència no sortirà fins després de les eleccions. Com guanyarà el PP, remodelaran el TC a “su gusto y semejanza”, i la sentència serà la que serà. El què no sé és que faran amb totes les lleis que ja estan aprovades…
        El que va dir en Zapa no va dir que si retallaven no passa res, va dir una cosa pitjor: que era molt relatiu dir si la sentència seria negativa o positiva!

  3. 7 marcsanjaume Març 23, 2010 a les 2:13 pm

    Sílvia, seria una mena de “relativisme estatutari”? Terror.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: