Enceguin l’extractor que la cuina s’està cremant!

A principis d’aquesta setmana ens despertàvem amb la publicació d’un parell d’enquestes electorals que, malgrat haver estat fetes al mateix moment i amb una mostra força semblant de població, presentaven resultats extremadament divergents.

Estem parlant per una banda de l’enquesta de La Vanguardia i per l’altra de l’enquesta encarregada per Joan Laporta i publicada en el seu lloc web. Abans de res, quan parlem d’enquestes electorals els lectors han d’entendre que els resultats que s’obtenen directament a través de l’enquesta han de ser tractats per tal d’adequar-los a la realitat. Bàsicament per dos motius principals.

S’observa en primer lloc que el percentatge de vot a partits polítics declarat en les enquestes no suma 100%: hi ha persones que diuen que s’abstindran (moltes menys de les que en realitat ho fan) i d’altres que simplement no responen a la pregunta. Atès que al moment de fer projeccions electorals només ens interessa el vot als partits (una altra pregunta és saber quanta gent s’abstindrà, però això és més difícil de saber mitjançant enquesta), els analistes polítics que tracten l’enquesta n’han de fer una extrapolació.

Però no només això. El vot declarat varia molt en funció del partit del que estiguem parlant: a Catalunya per exemple, mentre que per ICV i ERC no hi ha pràcticament diferències entre el vot declarat i el vot estimat un cop feta l’extrapolació explicada en el pas anterior, en el cas per exemple del PP cal pràcticament multiplicar per dos el vot declarat per obtenir l’estimació del vot.

On volem anar a parar però amb això? Doncs simplement volem justificar l’existència de les famoses “cuines” en l’anàlisi del comportament electoral. Ara bé, fins on poden arribar les cuines?

Tornant al parell d’enquestes que anteriorment havíem presentat, ens centrarem en dues preguntes: el suport a la independència i la valoració de Joan Laporta. En principi, i tenint present que l’adaptació de les dades en les enquestes és quelcom que actualment es fa de manera bastant sistemàtica i que la majoria d’actituds ja tenen el comportament bastant parametritzat, hauríem d’esperar que ambdues enquestes presentessin resultats similars, almenys des del punt de vista estadístic.

Per aquest motiu analitzarem si les mitjanes obtingudes per les dues preguntes en les dues diferents enquestes poden ser estadísticament idèntiques (assumim que les dues preguntes es van plantejar en els mateixos termes). Per fer això, calculem el marge d’error per  cadascuna de les enquestes (la de La Vanguardia tenia una mostra de 1.000 individus, la d’en Laporta de 1.500). Assumint un marge de confiança del 99% (és a dir, aquests mateixos resultats es donarien en 99 de cada 100 enquestes que realitzéssim), obtenim els resultats que presentem a continuació. En color vermell veiem la mitjana obtinguda en cada enquesta per cada pregunta; les línies per sobre i per sota són els marges d’error amb un nivell de confiança del 99%.

En aquest primer gràfic, els marges d’error per un nivell de confiança del 99% queden molt lluny. De fet, hauríem d’agafar un nivell de confiança del 99,9% (només passaria una vegada entre mil) per tal que les mitjanes es toquessin.

Però més exagerada és encara la valoració de Laporta. En aquest cas les mitjanes no es toquen amb un nivell de confiança del 99%, i tampoc ho farien amb el 99,9%. De fet, lamentablement, la distància entre ambdues mitjanes és tan elevada que cap taula ens permet saber quina és la probabilitat que aquestes dues mitjanes a la realitat fossin iguals. Es tracta per tant d’una probabilitat remota.

Així doncs, ja ho veiem: els fogons darrerament han treballat intensament a La Vanguardia i a Can Laporta. Evidentment no podem saber del cert quins són els resultats reals en el global de la població per aquestes dues enquestes. En tot cas, ens podem fàcilment aventurar a dir que ambdues han utilitzat la cuina en favor dels propis interessos. En aquest cas però potser s’han passat una mica massa de cocció….

Per cert, no sentiu olor de cremat?

Anuncis

11 Responses to “Enceguin l’extractor que la cuina s’està cremant!”


  1. 1 Jordi Solà Març 19, 2010 a les 6:31 pm

    Vagi per davant que bàsicament estic d’acord en els comentaris sobre la cuina de La Vanguardia però, en canvi, trobo que l’enquesta de’n Laporta no es pot prendre seriosament ni avaluar fins que no es molesti a lliurar els resultats com cal, a explicar què és pregunta exactament i de quina forma es pregunta.

    A risc de repetir-me i de que m’acabeu avorrint com un troll que es dedica a portar la contrària, tornaré a repetir el que ja he dit en el post anterior del Toni.

    Sobretot elaboro enquestes en estudis de mercat però no només. I de fa temps em fascina aquesta tendència a pensar que les respostes que s’obtenen dels entrevistats no estan condicionades per allò que es pregunta exactament.

    Quan es demana pel suport a la independència les respostes poden oscil·lar des del 15-20% amb les formulacions de la pregunta més restrictives (del tipus quina relació entre Catalunya i Espanya és la bona, amb diverses opcions intermèdies) fins a prop d’un 50% quan només es parla de bons desitjos sense efectes secundaris i amb un horitzó temporal indefinit. I aquestes diferències són normals: la gent respon coses diferents depenent del què li preguntes. És el que hi ha.

    Igualment, una enquesta ben feta en que Laporta queda situat com a polític inserit en una llista de 15 persones que també són polítics necessàriament oferirà resultats molt diferents a una enquesta, també ben feta, en que a Joan Laporta se’l valora sense esmentar la política, com a personalitat pública (és a dir, de moment com a president del Barça) i en que aquesta valoració està preguntada al començament, és a dir, abans que hi hagi preguntes que contextualitzin la seva persona com a (futur) polític.

    Les trampes estan en preguntar la cosa de la manera que més t’interessa. I en confiar en que la gent no s’hi fixi.

    Ara com ara el que sabem és com ho ha preguntat La Vanguardia. Del que no tenim ni idea és de com ho ha preguntat en Laporta.

  2. 2 Marc Sanjaume Març 19, 2010 a les 7:02 pm

    Ei ok, queda clar que hi ha alguna cosa que falla. Però no entenc què poden haver modificat en aquests casos a la “cuina”? Pot ser que les preguntes siguin diferents? Sabem les preguntes exactes?

    Salut

    • 3 marcguinjoan Març 20, 2010 a les 8:12 am

      Marc, sempre ens quedarà el dubte de quina era la pregunta, i ja sabem que amb això es pot jugar molt… ara bé, tenint present que la pregunta pot ser una mica diferent, les diferències que s’observen, especialment en el cas de la valoració al Laporta són extremadament elevades. Jo crec que aquí cadascú ha estirat cap a la seva part: no crec que en Laporta tingui ni un 5,3 ni un 2,9, la veritat. I dubto que la redacció d’una pregunta o una altra pugui fer que s’observin tantes diferències…

      • 4 Jordi Solà Març 20, 2010 a les 9:38 am

        De l’enquesta d’en Laporta no sabem ni tan sols si el valoren del 0 al 10 o del 1 al 10. Això per si sol justifica una diferència de fins a mig punt (i sí, demanar valoracions de l’l al 10 és molt habitual).

        Ara m’ho invento però posem això:
        p1. Coneix vostè en Joan Laporta?
        p2. Quina valoració de l’1 al 10 li mereix la persona de’n Joan Laporta?
        p3. Coneix vostè les idees polítiques d’en Joan Laporta?
        p4. Joan Laporta està pensant dedicar-se en un futur a la política. Quina valoració de l’1 al 10 faria vostè de Joan Laporta com a líder polític?

        Algú creu que els resultats a p2 i a p4 s’assemblaran gaire? Quants barcelonistes són votants del PSC i del PP? Quantes valoracions canviaran a un zero?

        Comprenc un cert escepticisme respecte de l’efecte de la redacció de les preguntes però això és el pa de cada dia de la investigació aplicada: pregunta la gent on compra les joguines i segons com redactis la pregunta i les opcions de resposta tindràs un 15% o tindràs un 40% que les compra a el Corte Inglés (verídic).

  3. 5 Xavier Març 20, 2010 a les 7:49 am

    Sempre constructiu:

    + Afegir l’escala, almenys des del zero, per donar la perspectiva correcta del que es parla

    + Treure les línies horitzontals

    + Fer un “caterpillar” plot

    Us passo un fragment de codi per replicar-ho. Evidentment, es pot fer més senzill i elegant, a més de poder-hi posar la incertesa a altres nivells de forma fàcil fent servir el gruix de les línies.

    # Crear la matriu amb les dades
    indep <- c(40.1, 36, 31.9, 50.6, 47.3, 44)
    enq <- gl(2, 3, labels=c("La Vanguardia", "Web Laporta"))
    d <- matrix(indep, ncol=2, byrow=FALSE)
    
    # Figura
    #
    png("pati.png", width=340)       # obrir el dispositiu de sortida
    plot(NA,                         # en blanc
         xlim=c(0.5, 2.5), ylim=c(0, 80),     # límits dels eixos
         xaxt="n",                   # sense eix x, el farem a mà
         xlab="", ylab="Suport a la Independència (%)",
         type="n")
    axis(1, at=c(1,2), labels=levels(enq))   # eix x fet a mà
    
    points(c(1, 2), d[2,], pch=19)           # els punts mitjans
    segments(1, d[1,1], 1, d[3,1])           # incertesa LV
    segments(2, d[1,2], 2, d[3,2])           # incertesa WL
    dev.off()                                # tancar el dispositiu
    
    
    
  4. 7 castelldetona Març 21, 2010 a les 2:20 pm

    Hola, què se n’ha fet de l’enquesta de El Periódico que havia de sortir dijous passat? Encara l’estant recuinant?

  5. 8 Joan Març 21, 2010 a les 3:46 pm

    Potser era l’enquesta aquella que parlava dels líders polítics i les nevades. Ara no crec que si es fa una enquesta es pregunti només quatre ximpleries.

  6. 9 tonirodon Març 21, 2010 a les 6:32 pm

    Castelldetona, Joan,

    Sí. Jo ho havia llegit i després no l’han penjada. Ara això em fa dubtar de si ho havia llegit malament o si han canviat d’opinió… En tot cas, com diu aquella novel·la, se sabrà tot…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: