Chicanes québécoises

Ja vam comentar que al Pati estem en plena efervescència quebequesa. Aquests dies l’investigació sobre el terreny dóna els seus fruits en forma de muntanyes inacabables de bibliografia sobre l’encaix constitucional de la Nova França a la federació canadenca. Davant l’avorriment bibliotecari, crònic entre doctorands,  el paradigma acadèmic sobre la “qüestió nacional”, el multiculturalisme i el refinament liberal en democràcia que és el Canadà no està disposat a decebre a ningú. La grisa teoria publicada va acompanyada d’una actualitat política que la il·lustra perfectament, com si per una vegada Acadèmia i Realitat s’haguessin donat la mà. És sempre així en aquest país? No ho sabem, a casa nostra gairebé mai. Dues notícies d’actualitat fan sonar al mitjans de comunicació els conceptes més sofisticats de la teoria política acadèmica que gaudeixen d’una curiosa popularitat.

L’expulsió d’una jove musulmana del cégep (institut de secundària) Saint-Laurent per dur niqab (vel integral) ha generat un debat públic de dimensions espectaculars. Evidentment el debat venia de lluny, aquesta darrera notícia només ha posat més llenya al foc. Sorprèn però, la qualitat dels arguments presentats per una i altra banda, defensors i detractors de l’expulsió s’han afanyat a emmarcar el debat dins l’encaix de la Carta de drets quebequesa amb la Carta de drets canadenca. O el que és el mateix: s’han afanyat a distingir entre el multiculturalisme individualista preconitzat des d’Ottawa i l’interculturalisme quebequès, clarament més exigent pel que fa els deures d’acomodació dels immigrants. L’obsessió normativa és arribar a concloure quines són les condicions d’accommodement raisonnable respecte la qüestió del niqab. Sobre els principis d’igualtat entre homes i dones i la obligació d’aprendre la llengua francesa que té tot immigrant al Québec la Comissió de Drets es disposa a resoldre el cas durant els propers mesos sota l’atenta vigilància de la Cort Suprema canadenca. La cosa promet.

D’altra banda, l’aparent tranquilitat política del sobiranisme quebequès ha quedat feta miques gràcies a la mà de ferro de Madame (Pauline) Marois. La líder del Parti Quebecois (PQ), farta de rebre crítiques del corrent intern d’esquerres SPQ Libre ha decidit expulsar-lo en bloc de l’executiva del partit. La qüestió no tindria transcendència si no fos perquè els membres del corrent crític han resultat ser els darrers militants “d’esquerres” presents a l’executiva. Casualment l’expulsió ha tingut lloc en el marc d’una Conferència de presidents regionals del partit on Marois ha defensat l’”enriquiment personal” com a nova via d’enriquiment nacional (?!). Els analistes indiquen que Marois intentaria pescar electors d’entre els 700.000 abstencionistes sobiranistes/autonomistes que van deixar de votar l’ADQ moderant el discurs socialdemòcrata. De moment deixant-se de conjectures la formació Québec Solidaire que compta amb només un diputat d’esquerres i sobiranista s’ha afanyat a obrir la porta als gauchistes defenestrats del PQ. Com diuen en castellà: en todas partes cuecen habas.

I finalment, cal observar que els francòfons canadencs no han quedat gaire contents del tractament del francès a les cerimònies oficials de l’esdeveniment de l’any al Canadà: Vancouver 2010 (malgrat la política de bilingüisme oficial de la federació)

I ves per on, aquestes són les cròniques quebecois.

Bonne journée!!!

Le quebecois, el Pati Descobert, Université Laval.

About these ads

4 Respostes a “Chicanes québécoises”


  1. 1 tonirodon març 15, 2010 a les 10:39 pm

    Marc,

    Ets un crack! :P

    Dos dubtes:

    1) És cert el que dius sobre el debat? Vull dir… és més civilitzat que aquí?
    2) El PQ fa un viatge cap a la dreta? Em sona…

  2. 2 marcguinjoan març 15, 2010 a les 11:20 pm

    Ostres Marc, et veig posadíssim en l’actualitat quebequesa, i en el francès!!!! La veritat és que aquestes cròniques són impagables, gràcies ;)!

    Veig però que, diferenciant formes i maneres de ser, l’actualitat a banda i banda de l’atlàntic sempre gira al voltant dels mateixos temes…: immigració, política interna dels partits, conflictes territorials i lingüístics, etc.
    Amb una petita diferència però: aquí al Quebec segur que una nevadeta com la nostra no deu tenir tant de ressò. Es passarien el dia discutint-ne…!!

  3. 3 Marc Sanjaume març 15, 2010 a les 11:35 pm

    Ep a veure,

    Toni:

    1) Sí, conyes a part penso que el debat polític té un nivell espectacular aquí. Per claredat dels arguments, diferenciació entre conceptes, exposició detallada…

    2) A mi també em sona, i lod els 700.000 sobiranistes desmobilitzats també…no sé de què :)

    Marc:

    Aquí són super eficients recollint neu! I les línies elèctriques no cauen!

  4. 4 nu març 18, 2010 a les 10:25 am

    Ei Marc!!!
    De petits els ensenyen a redactar com déu mana i després no hi ha qui els pari… aquesta gent…
    Crec que és força necessari explicar la diferència entre el multicultrualisme i interculturalisme, ja que, mentre uns la tenen tant clara, d’altres com Tariq Modood i amics, es podria dir que, pràcticament se’n mofen. Tu que ho veus, ells que en parlen, ja diràs, estic MOLT curiosa.
    Apa, petons!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: