El matrimoni entre la política i les xarxes socials

Que internet ha revolucionat el panorama comunicatiu català i d’arreu és indubtable. Que les xarxes socials trenquen esquemes en la manera de relacionar-se és un fet inqüestionable. Que la política s’haurà d’adaptar a l’ús d’aquests nous instruments digitals resulta una evidència. Però les seves potencialitats (i defectes) no ens han de fer oblidar que, tot sovint, les coses acostumen a ser més complexes de les que semblen. Per què ho dic?

Fa uns dies, amb motiu de les jornades de la Catosfera, l’economista i blocaire Marc Vidal feia les següents declaracions: ‘A les eleccions catalanes gairebé un milió de vots es decidiran per les xarxes socials’ (ho podeu llegir aquí). Josep Pla deia que descriure és molt més difícil que opinar, amb vista de la qual cosa tothom opina i ningú descriu. Així que, seguint el seu savi consell, abans d’opinar, descriurem.

El Cens de l’any 2010 (web INE) ens diu que Catalunya, l’any 2010, té un cens de 5.339.372 persones. D’aquestes persones, quantes utilitzen internet? Les enquestes ens poden ajudar (aquí s’ha utilitzat la del CIS, però d’altres fonts donen dades similars). El 51,1% de les persones han utilitzat internet en els darrers tres mesos. Fent una seqüència lògica, només cal calcular, d’aquestes persones, quines d’elles els interessa la política (considerem aquells que responen “molt” o “bastant”). Com es veu al gràfic, no arribem al milió.

Tornem-ho a intentar. De les persones que han utilitzat internet, només el 25% declara fer-lo servir per obtenir informació política. Així tampoc arribem al milió.

Tercer intent. El 26,6% dels enquestats declara haver rebut un correu amb alguna crítica a un partit o a una política concreta. El milió, de nou, queda lluny.

Però no ens desesperem. Segons el seu creador, el Facebook (la xarxa social més utilitzada) té a Espanya 1,4 milions d’usuaris. Catalunya té el 16% de la població de l’Estat. Sabem prèviament que al nostre país s’utilitza més el facebook que a la resta de l’Estat (on utilitzen el Tuenti). Si calculem que a Catalunya li “pertanyen” el 20% d’aquests facebooks, la xifra resultant és de 280.000. Aplicant els barems anteriors d’interès per la política, al milió tampoc hi arribem.

Conclusió: Ni sent optimistes amb l’ús d’internet ni aplicant totes les estadístiques que tenim podem arribar a aquest milió de persones que decidiran el seu vot a través de les xarxes socials. Aquestes poden influenciar, ajudar, consolidar o alterar. Però el vot és un mecanisme massa complex perquè un únic factor el determini. De fet, l’argument de Vidal és tirar-se pedres al propi terrat perquè, seguint la mateixa idea, resultaria més útil pels partits posar anuncis al metro o als autobusos de Barcelona, on l’any 2008 hi van fer més de 572 milions de viatges, o fins i tot inundar l’estació de Mataró, on cada trimestre hi passen més de 2.500.000 viatgers.

Publicat a Crònica.

Advertisements

7 Responses to “El matrimoni entre la política i les xarxes socials”


  1. 1 marcguinjoan febrer 26, 2010 a les 3:22 pm

    Definitiu el darrer paràgraf. A part de tot, ni que més d’un milió de persones s’informessin a través d’internet i de les xarxes socials sobre política, és completament impossible que tots aquests modifiquessin la seva actitud com a conseqüència ‘aquests mitjans. És més, m’atreveiria a dir que, els que consulten informació politica a internet de manera regular, són persones que ja tenen una opinió política bsatant fonamentada, i no sé fins a quin punt les xarxe socials poden resultar determinants.

    En tot cas, estaria bé saber si hi ha alguna enquesta que preguntés específicamet sobre si va canviar el sentit del vot per culpa de la campanya feta a internet. Si el canvi del sentit del vot ja és normalment minoritari en les enquestes, el canvi per internet crec que seria completament marginal.

    • 2 tonirodon febrer 26, 2010 a les 4:14 pm

      Totalment d’acord. De fet, tu i la Sílvia m’heu fet pensar que no he inclòs en l’anàlisi el percentatge de gent que canvia de vot. Caldria calcular-lo, però no crec que arribéssim al milió…

  2. 3 Marc Sanjaume febrer 26, 2010 a les 6:46 pm

    Bon soir,

    vosaltres sou els experts en el tema vot. A mi em sembla que les xarxes socials i internet en general s’han de tractar com una font més d’informació – afegida a la prema escrita, la ràdio o la televisió – que ajuda al votant a tenir més fonts per decidir el seu vot. No crec que les xarxes socials siguin un espai de debat i reflexió sobre política, més aviat les veig inclinades cap als aspectes de lleure personal.

    Si aquest diagnòstic s’ajusta a la realitat aleshores caldria rependre aquell debat que apunta en Marc sobre si els votants que consumeixen mitjans d’informació ho fan només mirant els que reforcen la seva posició o al contrari. Recordo que en vam parlar un dia però no sé quina conclusió en vam treure.

    Bé, tot plegat és una opinió…

    À bientôt!

  3. 4 Roser Rifà Març 4, 2010 a les 9:13 am

    En la línia del que s’apunta per aquí dalt, crec que hem de tenir en compte que si bé és cert que el potencial 2.0 és grandiós, caldrà que aquest primer superi la visió que se’n té i deixi de ser gairebé exclusivament un mitjà d’entreteniment per passar a ser un mitjà de formació i d’informació.

    A banda d’això, i sense dades a mà, m’atreviria a dir que hi ha més gent que consulta Internet que no pas segueix determinats mitjans de comunicació més “tradicionals”, digueu-li premsa escrita, ràdio o televisió. Però d’aquí a que s’interessin per aspectes relacionats amb la política…

    I entre aquells que sí que ho fem, d’interessar-nos per la política, no és cert que tendim a cercar la informació en aquells mitjans que més propers són a les nostres opinions? Recordo haver llegit alguna cosa sobre la pregunta que planteja en Sanjaume en algun estudi post-eleccions generals (les darreres) on es deia que els que més consultaven les xarxes socials eren els votants d’esquerres, els quals ja tenien decidit el seu vot (és a dir, que no el canviaven pel fet d’usar Internet…) i que s’aproximaven a les xarxes socials bo i defugint el buit informatiu que sovint troben en la premsa tradicional (diguem-li ràdio, premsa escrita o televisió).

  4. 7 Edgar Rovira Març 7, 2010 a les 4:24 pm

    A vosaltres, Toni.

    Ja està bé que entre politòlegs tinguem aquests espais digitals per debatre.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: