“On sait jamais”… El Pati al Québec

Des de fa pocs dies un membre del Pati- servidor de vostès- s’ha traslladat temporalment a la ciutat de Québec per fer una estada de recerca de quatre mesos a la Université du Laval de la mà del professor Guy Laforest. És la primera expedició estrangera doctoral de llarga durada i la il.lusió és a flor de pell.  A més a més, d’aquí poques setmanes s’afegirà a l’expedició el també patienc Marc Guinjoan que anirà a Montreal acompanyat del col.lega de departament i amic Pablo Simón.

La província canadenca de Québec és la més gran de la federació i té una llarga història. Des que el colonitzador francès Jacques Cartier manllevà la paraula indígena kébec “allà on el riu s’estreny” durant les expedicions del S.XVI  fins als nostres dies ha plogut i nevat molt. Els colonitzadors francesos van maldar per mantenir l’hegemonia de la Nova França durant la Guerra dels Set anys fins que a la batalla dels Plans d’Abraham, el 1759, foren derrotats a les afores de l’actual Québec vieux, just davant la muralla de la ciutat. França va acabar cedint el territori colonial de Québec a la Gran Bretanya al Tractat de París de 1763.

El 1867 es va crear la confederació del Canadà i els canadencs francòfons hi quedaren integrats. Des d’aleshores els quebecois han buscat la manera d’encaixar dins la fedració canadenca reivindicant la seva diferència cultural respecte la majoria anglòfona. L’emergència del moviment sobiranista a partir dels anys 70, gràcies a l’anomenada Revolució Tranquil.la que havia modernitzat el país, ha marcat la vida política canadenca i quebequesa de les darreres dècades. La reivindicació quebequesa ha estat sempre pacífica, tot i l’anecdòtic FLQ; i amb els governs del Parti Quebecois i els diputats del Bloc Quebecois al Parlament federal ha lluitat per assolir cotes més elevades de sobirania. La solució a la question nationale, l’encaix definitiu del Québec a la Constitució canadenca, mai ha estat assolit malgrat els esforços de grans estadistes com el que fou Pierre-Elliott Trudeau.

Els governs nacionalistes del Parti Québécois han referendat i perdut l’opció de la plena sobirania dues vegades, el 1980 i el 1995.  La darrera, però, marcà un punt d’inflexió en la relació entre Québec i Canadà. La derrota ajustada dels sobiranistes afectà negativament les relacions entre Ottawa i la província de manera es pot dir que irreversible. El ressentiment federal fou enorme i la decepció sobiranista també.

Tot plegat, explica el professor Guy Laforest, queda resumit a les matrícules dels cotxes quebequesos.  Si a mitjans de segle les plaques duien inscrita la frase “La belle province” després és passà al lema nacionalista “Je me souviens” – Jo me’n recordo-. La trajectòria posterior al 1995, però, és incerta i imprevisible. El Québec contemporani, dotat d’una identitat col.lectiva forjada al llarg de segles i fortament diferenciada de la canadenca, busca el seu lloc al concert de la nacions internacional que d’altra banda només sembla assolible dins la federació canadenca, ningú sap del cert si hi haurà un tercer referèndum sobiranista. Laforest proposa un nou lema per les matrícules:  “On sait jamais” és a dir: no se sap mai.

El dia dia quebequès també té, en certa manera, alguna cosa d’aquest on sait jamais. El nostre Tomàs Molina aquí seria feliç ja que la previsió del temps és l’obsessió nacional. Les nevades són aboundants tot i que enguany diuen els autòctons que és l’hivern més doux dels darrers anys. No hi ha res com un bon barret que tapi les orelles, bufanda i guants. Una altra obsessió són els Jocs Olímpics de Vancouver, amb nom i cognom. La bonica patinadora de la ciutat de Québec, Joannie Rochette, s’ha convertit en una veritable heroïna nacional i ha tocat els cors dels espectadors. Dos dies després de la mort de la seva mare ha conseguit medalla de bronze amb un exercici magistral a le patinoire olímpic. Tot una mostra de delicadesa al costat dels herois masculins de la selecció canadenca d’hoquei sobre gel.

En fi, durant aquest quatre mesos tindrem temps d’aprofundir sobre la política quebequesa que compta amb molts aspectes interessants des d’una perspectiva catalana i politològica.

On sait jamais…

Advertisements

5 Responses to ““On sait jamais”… El Pati al Québec”


  1. 1 lidiapeleja febrer 27, 2010 a les 10:37 am

    Marc!!! quina enveja més sana!!! que bé!! en fi, que t’anirem seguint des de tarres catalanes! ah, i per cert, molt bona la cita en francès! 🙂

    una abraçada!!

  2. 2 Toni febrer 27, 2010 a les 11:28 am

    Marc! Quina envejota! Feu el favor de conèixer un diputat quebecois i un de quebequer que quan vingui jo els podrem anar a visitar! 😛

    Passa-ho bé i abriga’t!

  3. 3 Albert febrer 27, 2010 a les 12:20 pm

    Quina experiència! Esperem poder conèixer més del Quebec a partir del que vagis explicant en aquest bloc. Molta sort!

  4. 4 marcguinjoan febrer 27, 2010 a les 8:03 pm

    Marc, llegint aquest post em venen ja unes ganes terribles d’estar al Quebec. Em quedo però amb la pregunta de si Montreal serà una ciutat tan francòfona i quebequesa com Quebec Ville o si, per contra, serà una ciutat molt més cosmopolita i anglòfona…


  1. 1 Ed el ‘Roig’ « El Pati Descobert Retroenllaç en Setembre 30, 2010 a les 1:36 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: