Una història de mai acabar?

Podem donar finalment per tancat el serial de la reforma de la llei electoral de Catalunya, almenys ni que sigui fins a la propera legislatura? Quants cops ha semblat que els partits partien peres i finalment han tornat a recuperar el debat?

Des del Pati Descobert tenim la impressió que el debat de la llei electoral de Catalunya no ha estat una gran prioritat dels partits polítics amb representació al Parlament. Més aviat, s’ha emprat aquesta com a un mecanisme per desviar l’atenció d’altres debats i conflictes més seriosos. I sinó, recordem com, en plena efervescència de casos de corrupció (el cas Palau i Ajuntament de Santa Coloma), els partits polítics es van treure del barret, gairebé com per art de màgia, la necessitat de recuperar i tirar endavant –aquell cop sí!– la reforma de la llei electoral catalana. Al cap de pocs dies, sortia a la premsa l’enèsima notícia que ens informava del trencament de les negociacions. En els darrers dies sembla ser que ho han intentat a provar, amb un èxit igualment lamentable.

Que hi ha darrere de la reforma electoral de Catalunya? Per què no se soluciona? Tan dolenta és la llei actual? Una nova llei solucionaria tots els problemes d’insatisfacció –que no desafecció, recordem-ho– amb la política catalana?

En primer lloc, darrere la reforma de la llei electoral catalana hi ha els interessos contraposats entre la dicotomia representació proporcional i territorialitat, entre els que empren l’argument de què a més proporcionalitat, més democràcia, i entre els que consideren que en un país macrocefàlic com el nostre, la representació del territori és primordial. Evidentment darrere d’aquests arguments només s’hi amaguen interessos electortals; ara bé, cal dir que ambdós són certs i que una bona llei electoral hauria de combinar-los adequadament.

Per què no se soluciona aquest tema de la llei electoral? Doncs perquè simplement aquest es tracta d’un joc de suma zero (o de suma nul·la), on els beneficis o les pèrdues d’un jugador –en aquest cas un partit– queden exactament equilibrades per les pèrdues o els guanys dels altres jugadors. Quin incentiu té CiU per canviar la llei electoral si proposen un sistema on la territorialitat tingui menys pes? I, en cas que el PSC convencés a CiU per canviar el sistema electoral cap a un de molt més majoritari que tingués també altes dosis de territorialitat, de manera que els dos partits majoritaris hi guanyarien, què passaria? Doncs simplement que la resta de partits s’hi oposarien; i atès que per reformar la llei electoral de Catalunya fa falta el vot afirmatiu de 2/3 parts del Parlament, la situació està estancada.

Però tant dolenta és la llei? La veritat és que, en termes comparatius, en el global de l’estat espanyol és una de les lleis electorals que proporciona uns resultats més proporcionals. Resultats per altra banda, molt més proporcionals que els de les eleccions generals.

I finalment, una nova llei solucionaria tots els problemes? Doncs una altra vegada, i tractant també en termes comparatius, no hi ha cap tipus d’evidència empírica que porti a creure que determinades propostes que s’han fet com ara l’obertura de llistes o les llistes desbloquejades, augmentin la participació. Per una banda el votant té més capacitat de modular el seu vot i discriminar entre els polítics que li agraden i els que no. Cert. Però per altra banda el vot es converteix en molt més complex, i l’evidència empírica indica que el percentatge de persones que empren aquestes possibilitats és molt baix. Sense tenir present, l’important increment de la dificultat en el recompte de vots i atribució d’escons…

Veurem en els pròxims dies com evoluciona la reforma del sistema electoral català. Des del Pati Descobert però posaríem les mans al foc que, una vegada més, això només hauran estat cants de sirenes. I em penso que no ens cremaríem…

Advertisements

5 Responses to “Una història de mai acabar?”


  1. 1 L'home del sac febrer 20, 2010 a les 2:46 pm

    Veig molt més factible la independència que no pas una nova llei electoral…

    • 2 tonirodon febrer 22, 2010 a les 5:40 pm

      Sí? Ostres! En tot cas, si fossim independents, aquest debat també l’hauríem de tenir…

      • 3 marcguinjoan febrer 22, 2010 a les 5:48 pm

        aleshores però valdria la pena fer dues cambres de manera que la primera seria la més proporcional i la segona la més territorial, per fer contents a tothom..
        ara de fet també podríem fer dues cambres però vaja, per les competències que tenim em penso que no valdria gaire la pena! 😛

  2. 4 Albert febrer 20, 2010 a les 4:32 pm

    En el tema de la nova llei electoral els partits han posat en marxa la calculadors i segons els resultats que els proporcionava cada model optaven per un o altre. De què va servir, llavors, l’informe dels “experts”? Per què, davant de la falta d’acord, no es pren en consideració?

  3. 5 marcguinjoan febrer 21, 2010 a les 10:56 am

    Albert, tens tota la rao: al final em penso que tots ens hem quedat amb la imatge que aquesta ponencia que els experts van redactar no ha servit per res, malgrat que probablement un dels unics textos que podia satisfer a practicament tots els partits. Al final, cadascun d’ells ha presentat el seu model preferit que, no cal dir, es el que els beneficiava mes electoralment. Hi ha hagut poca voluntat d’acord, si be tambe es cert que les condicions que envoltaven la reforma de la llei no eren les optimes perque la reforma tires endavant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: