Mas President?

És la tercera vegada i, el més probable, l’última que ho intenti. El president de CiU, Artur Mas, fa dies que ha donat per arrencat el llarg periple que encara queda fins les properes eleccions, sempre i quan l’actual govern (o un dels membres de l’actual govern) no decideixi convocar eleccions anticipades. Potser per això Mas repeteix contínuament que després de la “travessia pel desert” cal ser al Govern “per mèrits propis”.

Des de les eleccions anteriors, la valoració que la ciutadania ha fet de Mas ha estat constant i positiva (gràfic següent). De fet, és l’únic dels líders que registra un aprovat en la sèrie 2006-2009. La valoració és molt més elevada (dos punts més) en el cas de les persones que diuen haver votat a CiU en les eleccions del 2006.

Cert és que l’oposició no acostuma a patir el desgast governamental, però precisament perquè la seva visibilitat en els mitjans és molt més baixa, els seus votants es poden sentir desencisats i començar a valorar negativament l’oposició del seu líder.

L’altre dia, a El Pati (descobert, esclar), enmig de crisis internes tripartites, parlàvem de la facilitat amb què la resta de partits estaven aplanant el camí a Mas. Fa uns dies vèiem que la ciutadania valora de forma negativa l’obra realitzada pel tripartit. Per tant, segons el que entenem com a teoria mínima de la democràcia, aquests mateixos ciutadans suspendrien el govern i optarien per l’oposició.

Aquesta idea –com també dèiem– no és immediata ni significa que, segons les dades, Mas governi. Al president i candidat de CiU li falta convèncer a la ciutadania que ell és capaç de fer-ho millor. En termes tècnics, no només ha de guanyar-se el vot retrospectiu (aquell que puntua el passat per decidir), sinó el vot prospectiu (aquell que valora més el que pot fer un cop al Govern).

I en aquest aspecte Mas també té un avantatge relatiu. Segons el CEO, en un seguit d’àmbits públics (sanitat, infraestructures, educació…), CiU apareix com el segon partit dels catalans, sempre per darrera del PSC. Només en un àmbit CiU apareix com el primer. És l’economia.

Per tant, depèn de com s’enfoqui el debat, Mas pot acabar convencent a moltes persones que ell és la millor persona per treure el país de la crisi econòmica.

Dit d’una altra manera, malgrat que les enquestes el situïn per davant, la seva capacitat per modular el debat públic i de portar-lo cap allà on se sent més còmode li permetrà apel·lar a una part important de votants indecisos que poden resultar decisius.

L’obtenció d’escons suficients per governar i la política d’aliances ja són figues d’un altre paner. Un interrogant que deixem per una altra entrega.

Propera edició: José Montilla.

Anuncis

6 Responses to “Mas President?”


  1. 1 marcguinjoan febrer 17, 2010 a les 5:12 pm

    Toni, amb aquest post encara em sembla més clar que l’Artur Mas serà el proper guanyador de les eleccions. Em sorprèn molt el fet que els ciutadans valorin millor el PSC en tots els ítems tret de l’economia. Desconec com acostuma a funcionar aquesta pregunta en les eleccions, però potser ja és normal que el partit de govern sigui el que els ciutadans creuen que ho faria millor.

    En tot cas però, el fet que en economia els ciutadans creguin que CiU ho faria millor és un bon indicador per la federació nacionalista, atès que si les coses continuen com ara, l’economia serà probablement el principal debat de les properes eleccions. Està al capdavant de la valoració en aquest ítem doncs és una bona notícia per CiU.

  2. 2 Marc Sanjaume febrer 17, 2010 a les 5:40 pm

    Toni, també em sembla interessant la nova imatge que s’està fent en Mas. Després d’haver estat un parell de legislatures a l’oposició, allò de que era un enxufat d’en Pujol ja no sembla una crítica creïble. Treurà rendiment d’haver estat a l’oposició durant dues legislatures, li dóna credibilitat. Tal com va dir en Duran i Lleida, ha estat “a les verdes i a les madures”.

    Exigeixo un post sobre possibles pactes postelectorals de CiU 😛 Aliances puntuals, PP?, ERC?…

    Saludus.

  3. 3 Muntaner febrer 17, 2010 a les 6:22 pm

    Muntaner ha dit…
    No comprendo como realizas estes análisis sin mencionar, SOLO MENCIONAR, de que todas las tendencias pueden saltar por los aires si irrumpe Rcat y sobre todo Laporta. No lo entiendo.

    • 4 marcguinjoan febrer 17, 2010 a les 10:29 pm

      Muntaner, de moment la irrupció de RCAT i d’en Laporta només és una possibilitat més. Aquests partits asseguren que trauran uns grans resultats, però això de moment només és una retòrica més que empren perquè, en arribar les eleccions, la gent no deixi de votar-los per anar amb un partit que segur que traurà representació. Els escons que se li han atribuït (jo n’he sentit a dir 16, però l’altre dia ja fins i tot 24!!) són una autèntica fantasmada. No hi ha qui es cregui això. Si entren al parlament, ho faran amb un percentatge de vots bastant baix i, evidentment, només aconseguiran representació per Barcelona, on s’escullen 85 diputats i només amb passar la barrera electoral del 3% ja s’obté representació.
      Ells juguen la seva batalla; però les coses s’han de dir clares, i de moment la veritat és que no hi ha cap enquesta que els doni els resultats que ells comenten…

  4. 5 Muntaner febrer 18, 2010 a les 1:23 pm

    Muntaner ha dit…
    Tal vez grite demasiado. Te pido disculpas.
    No milito en ningun partido ni asociación.
    No me gusta especular con los resultados de los estudios y no he visto ninguno sobre Rcat ni Laporta. La historia nos dice que los trasvases de votos son pequeños, salvo un importante hecho sobrevenido, así que de Rcat poco o nada saldrá, pero nada sabemos del fenómeno Laporta. No existen referencias históricas de como pueda actuar el electorado ante un populismo de este tipo y máxime en una situación de “cansancia político” (llamalo de otra forma si quieres).
    Es cierto que algunos, llevados por su entusiasmo, comentan números que son fantasmadas.
    Es correcto que no realices política ficción, que es la respuesta de Mas cuando le preguntan sobre el tema. Pero en mi opinión, creo era necesario hacer un recordatorio o mención de esa posible irrupción ya que de lo contrario estamos escribiendo posts dentro de un laboratio sin contaminación externa.

  5. 6 marcguinjoan febrer 18, 2010 a les 1:48 pm

    Muntaner, totalment d’acord en què fer un anàlisi “tancat” d’Artur Mas és incomplet. Tenim però una justificació. Aquest article està englobat en un conjunt d’articles sobre la precampanya de les eleccions catalanes de finals del 2010. Ja vam parlar d’en Saura, d’en Carod, i ara hem fet en Mas. Vindran en el futur la resta de líders. Com pots entendre aquesta és la primera part de l’exercici d’anàlisi de les eleccions, en el qual simplement presentem dades per candidat. A mesura que les eleccions s’apropin podrem realitzar examens més globals, que tinguin en compte aquesta “contaminació” de la que parles.
    De totes maneres, i per si t’interessa, en els darrers dies hem parlat de Reagrupament: https://elpatidescobert.wordpress.com/2010/01/31/quo-vadis-reagrupament/ i a https://elpatidescobert.wordpress.com/2010/02/04/ipse-dixit-reagrupament/

    Moltes gràcies pels comentaris!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: