La nit electoral de l’1 de novembre el vicepresident d’ICV, Jordi Guillot, va criticar que “determinats partits no acaben de mobilitzar el seu electorat”, en una clara referència als discrets resultats del PSC. ICV estava eufòrica: aconseguia el 9,6% dels vots, més de dos punts que els anteriors resultats i un total de 12 diputats. El president d’ICV, Joan Saura, va ser contundent: “Hem guanyat, hem crescut molt i serem decisius”.
Ha plogut molt des d’aleshores. L’assumpció de la conselleria d’Interior i determinats episodis han sacsejat la vida política dels ecosocialistes i, a diferència dels anteriors comicis, els sondejos no els atorguen precisament un augment de diputats, sinó ben al contrari. Com hem dit, queda temps i l’enfocament del debat (i l’evolució de la crisi) serà clau per les seves perspectives (a més d’altres temes amb els quals s’hi senten còmodes, com el debat nuclear iniciat a Ascó). Tot i que durant la legislatura Joan Saura va ser reelegit per un tercer i darrer mandat a Iniciativa amb el 84 per cent dels vots, fa uns mesos va decidir no tornar-se a presentar i cedir el seu lloc a Joan Herrera.
La teoria mínima de la democràcia ens diu que els votants “es dediquen a dir sí o no” al govern. És a dir, el premien o el castiguen en funció del què ha fet els últims quatre anys. Tot i que Saura no es presenta, sens dubte la seva gestió romandrà present i serà una llosa o un actiu (això ja es veurà) pel nou candidat. Per tant, a Herrera li interessa disposar d’una bona base per iniciar el seu camí. Anem a veure, doncs, com s’ha valorat la tasca de Saura en el govern tripartit.
La valoració que en fa la població ha anat baixant lleugerament fins a situar-se al 4,2 final. Tanmateix, més que la població en general, és més interessant veure la valoració que en fan aquells que van votar-lo l’any 2006. En tot el període la valoració dels votants d’ICV és més elevada. El descens, però, és més agut: dos punts menys en tres anys. Sembla, per tant, que ni entre els votants dels ecosocialistes la gestió de Saura ha agradat.
Amb tot, Saura ja s’ha retirat (o més ben dit, “enretirat”, en termes pujolians). Això fa que ICV hagi de decidir en uns mesos si vol vendre l’obra de govern dels que han sigut els seus dos màxims representants o bé es recolza en una figura nova, Joan Herrera, a qui no tothom coneix i que té una història per davant encara per construir. Una decisió difícil atès que no sembla que el passat polític més recent ajudi a Iniciativa.
Propera entrega: Josep-Lluís Carod-Rovira.
El Pati Descobert 
Si mirem la teoria com deies, hem de recordar l’axioma referent als partits minoritaris en governs de coalició, segons el qual aquests (els partits minoritaris) tendeixen a obtenir menys representants que en les anteriors eleccions com a conseqüència de l’apropiació dels seus actius i outputs polítics (en tots els seus àmbits) per part del partit majoritari de la coalició, ja sigui per framing, o per dinàmiques pròpiament institucionals, o bé com conseqüència dels seus propis actes.
És a dir, el cas que d’ICV-EUa perdés diputats en el Parlament seria altament probable d’acord amb això, i si li afegim (en tant partit en el Govern) les tesis de la teoria de la democràcia mínima en l’actual context, més encara. No obstant, aquesta teoria no es va validar en les últimes eleccions catalanes, ja que va guanyar fins 3 diputats més en relació als anteriros comicis.
De totes maneres, coincideixo en que la percepció del tema de la crisi i la seva evolució, així com d’aquells de major sensibilitat per a l’electorat ecosocialista (i proto-postmaterialista), seran determinants sobre els seus resultats.
Quodlibetat!
Exacte. Això que dius no és incompatible amb el que diem. Hi ha un article de Joan Font (“El peix gran es menja el petit”) que precisament parla dels problemes que tenen els partits petits d’exposar la seva obra de govern en cas de coalició.
Podríem dir que les darreres eleccions van ser “anòmales”, en el sentit que van passar molts afers “extraordinaris” que van afectar la percepció dels electors. Aquest cop han estat més “normals” i, per tant, la Tesi de Font potser es produeix.
Veurem…
Trobo que vistes les circumstàncies encara us ha quedat un balanç força optimista. Ho dic perquè d’aquí a les eleccions encara hi ha temps d’anar afegint nous episodis en el balanç final d’aquest conseller, que jo ja m’atreveixo a definir com a lamentable.
Per cert, deixeu-me dir que abans els articles anaven signats i ara els veig com més impersonals. Per la resposta anterior aquest intueixo que és de l’amic Toni però repeteixo, com que estic segur que no tots els “patiencs” penseu igual, a mi m’agradaria saber qui hi ha al darrere de cada article.
Miquel,
Tens tota la raó. Ja n’hem parlat i es troba en vies de solució.
En breu ho arreglem.
Miquel,
Ja ho hem arreglat! Sortim de l’anonimat! 😛
Més enllà del que comenteu sobre teoria mínima de la democràcia i efectes en els partits minoritaris que formen part del Govern, que comparteixo, jo hi veig un tema de desgast.
Em refereixo al desgast que suposa per a determinades formacions polítiques haver d’agafar les regnes d’àrees contra les quals s’havien posicionat tantes vegades en contra i el desgast derivat per una manca de comunicació i/o de suport per part de la seva militància, que en aquest cas és particularment crítica amb les actuacions polítiques dels seus líders i que, en aquesta legislatura, com bé dieu, d’ocasions per posar-se les mans al cap n’han tingut unes quantes. Aquest fet penso que podria explicar, en bona mesura, la pèrdua de 2 punts percentuals en la valoració de Saura per part dels seus propis votants, i el fet que no es traslladi en una davallada percentual similar en la valoració que fa del líder de la coalició el conjunt de la població.
En aquest sentit, per fer-nos una idea de fins a quin punt Joan Herrera dependrà o no del llegat del seu antecessor, seria interessant tenir dades sobre valoració per part de la militància, encara que sé que aquesta mena de dades són molt difícils d’obtenir i, possiblement, ni tan sols han estat mai recopilades.
—-
Jo estic amb el Miquel amb el tema dels posts del bloc i que ara no sé sap qui és la persona que escriu… Trobo que és una mica més grat saber amb qui parles… és més de tu a tu! 😉
Roser, una mínima puntualització: més que dos punts percentuals, 18!! passa de 6,94 a 5,14. La base és sobre 10, no sobre 100… això de fet encara augmenta més la magnitud de la tragèdia d’aquest partit!!!
Cert, Marc! Gràcies per fer-me’n adonar! 😉
Moltes gràcies!