Els mals presagis de Gordon ‘Down’

El Regne Unit viu una etapa política fascinant. Ens ho recorda bé l’Aubachs. Gordon Brown, a qui molts donen per mort, s’esforça per treure el seu partit de les enquestes negatives. A l’altra banda, el líder conservador, David Cameron, intenta no esgarrar-la i que les enquestes no li arravatin tot l’avantatge que fins ara ha guanyat.

Guanyat?

Més ben dit, que el Partit Laborista ha perdut. Tony Blair es va esforçar durant els anys noranta a “canviar el partit, per després canviar el país” i va portar el seu partit al poder. Durant més de dotze anys els laboristes van ser amos i senyors de la política britànica i només la guerra d’Iraq i alguns escàndols interns els van restar credibilitat. Blair, líder jove que parlava clar, va donar un pas endavant amb molts temes: fer les paus amb la City, remodelar el sistema de Salut, fer grans inversions en educació (Education, Education and Education!), modernitzar l’economia britànica… Temes que avui en dia queden molt lluny i que sembla que el partit Laborista ja no pot capitalitzar. Blair liderava el partit i aquest el seguia. Brown viu encara de certes inèrcies ja oblidades.

De fet, una de les claus de Blair va ser situar el seu partit en la centralitat política, deixant enrere els objectius marxistes i les proclames clàssiques de l’esquerra britànica. El següent gràfic mostra aquesta evolució. Està realitzat amb les mitjanes ideològiques dels programes electorals (de -100 a 100, de l’extrema esquerra a l’extrema dreta) a partir de la recopilació del Party Manifesto Project.


El viatge cap al centre (similar al que va fer el PP a la dècada dels noranta) no ho explica tot. El projecte de país (Tercera via) i el marcat lideratge de Blair van donar credibilitat al procés.

I és per aquí on, precisament, falla l’actual estratègia conservadora. David Cameron, home jove i elegant, escollit a semblança del Blair més genuí sembla que acabarà liderant el Regne Unit.

Gordon Brown (a qui la premsa bateja amb el sarcàstic Gordon ‘Down’) podria tenir aquí un filó per aprofitar. Les enquestes donen per vencedor a Cameron. Això no li fa cap favor al líder conservador. Els sondejos públics poden crear l’efecte underdog, pel qual els votants del partit guanyador es refien i els del perdedor veuen més útil anar a votar perquè els seus no perdin per un avantatge ampli.

Cameron faria bé de no esperar l’error de l’adversari. Molts electors dubten encara de quin és el seu projecte i de quines són les seves propostes per recuperar l’economia del país. Parafrasejant a Blair, Cameron sembla que ha vingut al partit conservador per canviar el seu partit, i no al seu país.

De moment, però, no ha fet ni una cosa ni l’altra.

Anuncis

2 Responses to “Els mals presagis de Gordon ‘Down’”


  1. 1 Marc gener 10, 2010 a les 9:20 pm

    Em penso que la victòria d’en Cameron està més que garantida. Tinc la impressió que aquest jove polític s’ha sabut adaptar molt al nou discurs conservador del segle XXI, allò que tant li falta per exemple al PP de l’estat espanyol. David Cameron fa una defensa sense embuts del medi ambient, reconeix la problemàtica del canvi climàtic, i centra molt el seu discurs en l’economia i la necessitat de la desregularització dels mercats. Aquí, la dreta fa del seu principal cavall de batalla els matrimonis homosexuals, l’avortament i la unidad de la pátria.
    M’agardaria que el gràfic que presentes, Toni, continués fins a l’actualitat, perquè si fa 13 anys la diferència entre ambdós partits era ja prou petita i anava disminuïnt, molt em temo que ara mateix aquesta diferència podria ser encara més minsa.
    Gordon Brown no ha sabut gestionar bé l’avantatge que tenia quan Blair li va cedir el poder, però tinc la impressió que aquest darrere se’n va anar en un moment en què la seva credibilitat i reputació estaven a punt de començar a caure. Potser Blair li va deixar una “path dependency” negativa a Brown impossible de capgirar i ara simplement n’estem veient les conseqüències…

  2. 2 tonirodon gener 10, 2010 a les 10:05 pm

    Marc,

    Gràcies pel comentari. Tens raó: faltaria una sèrie de dades més llarga, però no les tinc i feien el barça i he tingut poc temps de buscar-ho 😛 Si ho trobo, actualitzo el gràfic!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

%d bloggers like this: