Cinc crítiques a la reforma constitucional

La reforma de la Constitució pactada entre els dos grans partits estatals (PP i PSOE), ha generat crítiques de tota mena. Aquestes, però, no són compartides per tots els actors polítics i ideològicament són de procedències diverses, a continuació en repassem cinc.

Antidemocràtica. Una reforma pactada a ple estiu, en menys d’un mes, suggerida des de l’exterior de l’Estat, i que no ha previst convocar un referèndum ni buscar l’acord amb la resta de partits ha estat titllada d’antidemocràtica des de l’oposició (tret del PP) i des de les mateixes files socialistes. La societat civil ha organitzat una campanya per demanar un referèndum al Govern espanyol. D’altra banda, la Generalitat ja ha avisat que considera que és el Parlament de Catalunya qui hauria de fixar el sostre de dèficit.

Contra el pacte del 78. Seguint el fil de la crítica anterior, molts han criticat la reforma pel fet que trenca l’”esperit” de Consens del 78’, ja que el pacte PP-PSOE exclou la resta de partits. Els més crítics han estat els membres de CiU que han recordat el seu paper ara fa 30 anys quan Miquel Roca, aleshores portaveu de la Minoria Catalana, participà a la redacció de la Constitució i ara s’han vist exclosos del procés per modificar l’article 135.

Neoliberal. IUICV i sindicats, entre d’altres sectors, han criticat la reforma no només pel seu caràcter antidemocràtic, sinó pel fet que introduir l’estabilitat pressupostària a la norma fonamental, raonen, que eliminaria la possibilitat de dur a terme les anomenades polítiques keynesianes que solen generar dèficit en moments puntuals.

Ineficaç. Des de l’altre costat ideològic, però, la reforma també ha rebut crítiques. O són pocs els que han argumentat que la modificació de l’article 135 no calmarà els mercats ja que aquests no necessiten reformes constitucionals sinó reduccions reals del dèficit i el deute.

Electoralista. Finalment, una crítica gairebé unànime és l’oportunisme d’una reforma que arriba a pocs mesos de les eleccions generals (20-N). Aquesta convindria a Rubalcaba per donar un cop d’efecte abans dels comicis, però també a un Partit Popular que es vol presentar com una alternativa sobretot en matèria econòmica i que ara veu com un punt del seu programa polític és constitucionalitzat per iniciativa dels seus rivals directes. La reforma, doncs, seria fruit d’un càlcul d’interessos dels dos grans partits espanyols.

About these ads

5 Responses to “Cinc crítiques a la reforma constitucional”


  1. 1 Booyah! setembre 1, 2011 a les 11:32 am

    Trobo que és una anàlisi encertada però massa asèptica. Podria haver escrit exactament el mateix un blogger polític d’Albacete, Torredevinos o de Lugo. Trobo a faltar algun comentari de com pot afectar a l’autogovern de Catalunya i si és lesiva o no pels nostres interessos. Recorda que els teus lectors son catalans. Però be, suposo que no et signifiques per Catalunya per no ofendre els teus lectors internacionals.

  2. 2 marcsanjaume setembre 2, 2011 a les 10:55 am

    Booyah! Tens tota la raó, el post està escrit en clau estatal perquè volia seguir els arguments del debat a aquest nivell. En clau nacional seria un altre post. El sostre de dèficit (sumat al dèficit fiscal existent) és clar que limita l’autogovern de manera flagrant; ara bé, l’autonomia fiscal ja estava força limitada abans de fixar el sostre. Trobo interessant la repercussió de tot plegat sobre la proposta de pacte fiscal de CiU; després d’això no sé si qui confia en anar a demanar pactes fiscals. En fi, gràcies pel comentari.

  3. 3 Ectòrix setembre 3, 2011 a les 10:04 am

    Hi ha un aspecte que normalment no pensem, ho vaig llegir en un bloc com un comentari curiós i hi vaig estar pensant: la Constitució no es pot reformar si estem en estat de guerra, ni tampoc amb qualsevol estat d’emergència, tal com mana la mateixa carta magna. Hi ha tropes espanyoles desplegades per diversos estats del món, i si hi són és perquè estan fent guerra; a més, Gaddafi, que encara no s’ha rendit, va amenaçar els estats de la Mediterrània, entre ells Espanya, clar. Penso que oficialment no s’ha declarat l’estat de guerra, però, de fet, hi ha diverses guerres obertes, i l’atac de l’OTAN també va ser una declaració de guerra unilateral a la Líbia institucional d’aquell moment.
    Tenint en compte això, la reforma és anticonstitucional (un element antidemocràtic més que se suma als ja esmentats), però, clar, no ho puc argumentar més perquè no sóc jurista. Què en penseu, vosaltres?

  4. 4 marcsanjaume setembre 5, 2011 a les 11:24 am

    Hola Ectòrix és interessant la teva interpretació, però nosaltres tampoc som juristes…Penso que formalment no entrem dins de les excepcions previstes a la Constitució, no em consta que cap partit de l’oposició hagi fet servir aquesta possibilitat per presentar-hi recursos o esmenes…


  1. 1 Cinc crítiques a la reforma constitucional | Comunicació Política | Scoop.it Retroenllaç en setembre 1, 2011 a les 7:56 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: