Corrupció: miopia o filtre?

Per què la corrupció no afecta els partits? Com és possible que els votants segueixin ‘premiant’ polítics corruptes? O, dit d’una altra manera, com és possible que els electors no premiïn a aquells representants polítics que, sota una ombra general de corrupció, no es troben implicats en cap cas de suborn, tràfics d’influències o amistats perilloses?

S’han apuntat nombroses raons: manca de cultura política, incapacitat de l’oposició de presentar una alternativa vàlida o fins i tot la dificultat d’atribuir les responsabilitats a algun líder concret o personalitat. És cert que hi ha la percepció que la societat és tolerant amb la corrupció. Segons el baròmetre de juny del 2011 del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), més del 20% de ciutadans consideraven que la societat era “molt” tolerant amb la corrupció i el 41,5% opinaven que ho era “bastant”. Però això no ha de fer oblidar que, quan es pregunta la importància de la corrupció en una escala del 0 al 10, gairebé el 60% de les persones posiciona aquest problema en els punts màxims de l’escala.

No podem oblidar que el fenomen de la corrupció té un component important de ‘miopia’ política. El següent gràfic ens en donarà una idea. S’hi mostra la valoració de la corrupció dels partits en una escala del 0 al 10, sent 0 “gens implicat en casos de corrupció” i 10 “molt implicat en casos de corrupció”. La valoració no és segons la mostra en general, sinó en base als votants de PSOE, PP i CIU. És a dir, a on ubiquen als partits cada un dels votants?

Fixant-nos en les posicions extremes (posicions 9 i 10: barra blava), els votants del PSOE consideren que el PP és més corrupte que el PSOE. Un 5 % dels votants socialistes ubiquen en el 9 i el 10 el PSOE. En canvi, més del 20% dels mateixos votants ubiquen en les mateixes posicions al PP. La situació inversa es produeix amb els votants del PP. Perceben com a més corrupte el PSOE que el seu partit. Finalment, els votants de CiU consideren més corrupte al PP que al PSOE. En tots els casos els votants ubiquen el seu partit en situacions intermèdies (4-6) de corrupció.

Del gràfic també se’n desprèn quelcom més: hem vist que els votants de cada partit consideren més corrupte al partit rival, però és considerable també el grau de corrupció que atribueixen al seu propi partit.  Fixin-se (barra lila) que en el cas del PSOE i del PP és força elevada.

Aquest simple gràfic no descobreix la sopa d’all, però recorda dues coses: primer, que l’enemic polític sempre serà percebut com a més corrupte que “nosaltres”. Segon, que fins i tot una xifra elevada dels votants del propi partit el consideren com a corrupte. Per tant, la corrupció no deixa de ser una manera de reafirmar la pròpia identitat política i, en el seu defecte, per consolidar la idea que la corrupció es troba a totes les files polítiques. Així doncs, per què donar importància a la corrupció si l’altre sempre ho serà més?

About these ads

2 Responses to “Corrupció: miopia o filtre?”


  1. 1 Ectòrix agost 27, 2011 a les 4:00 pm

    M’ha sorprès de veure que, en general, sembla que la percepció de corrupció és bastant elevada, fins i tot dins del propi partit també ho és relativament, excepte potser CiU (no sé per què…), però evidentment està clar que l’enemic polític és pitjor.
    Jo no sóc politòleg, un expert en la qüestió, però està clar que en el fons de la qüestió hi ha raons sociològiques més profundes, com ara l’espectacularització de la política, la pèrdua de la credibilitat de democràcia, etc. Al final de l’article ja ho dius: “per què donar importància a la corrupció si l’altre sempre ho serà més?”. Aquesta afirmació que fa el votant diguem-ne estàndard és, si em permeteu l’expressió, una estupidesa i un judici mancat de lògica democràtica.
    El que passa també és el que podria exemplificar amb la famosa frase atribuïda a Cèsar: “La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ha de semblar-ho”. Ara els polítics no són potser gaire honrats (però no ser honrat no vol dir necessàriament no fer bé les coses), i a sobre tampoc no ho semblen, per això hi ha casos en què la corrupció els surt de les orelles. Encara hi ha llocs, gràcies a Déu (com Alemanya), on quan la imatge d’un polític està tacaad, encara que sigui honrat, plega perquè ha deixat de semblar-ho. Però a Espanya és pitjor, i a la societat en general sembla que li rellisqui, potser perquè aquest és ja el camí que està prenent la democràcia: no és que hi hagi casos de corrupció entre els polítics i els partits, és que la democràcia en si ja és un sistema corromput.

    • 2 tonirodon setembre 1, 2011 a les 1:24 pm

      Ectòrix,

      Gràcies pel comentari. Tens tota la raó. El problema és que la gent (bona part d’ella) acaba veient corrupció a tot arreu, fins i tot entre aquells que s’esforcen per eliminar-la.
      En tot cas no crec que la democràcia sigui un sistema corromput: hi ha molts sistemes al món que són democràtics i amb índexs de corrupció baixos. A ells ens hi hem d’acostar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Entrades més vistes

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: