Bons dolents?

Aquest cap de setmana es va acabar el termini per adquirir els bons emesos pel Govern per finançar part del deute públic. L’èxit comercial de l’operació, amb 233.061 sol·licituds i una demanda per finançar 7.144 milions d’euros, fa que l’oferta de deute (3.000 milions d’euros) no arribi a la demanda generada. Però fa bons els bons l’èxit comercial del producte ofert per la Generalitat al mercat financer català? La resposta és, com a mínim, controvertida ja que l’emissió de deute ha rebut tota mena de crítiques.

En primer lloc, el tipus d’interès del 4,75% sembla excessivament elevat: el cost del deute assumit per la Generalitat és del 7,75% en total sumant-hi el 3% que cobren les caixes i bancs que comercialitzen el producte. Això s’ha interpretat com que: a) ningú vol el deute de la Generalitat als mercats internacionals perquè no tenen confiança en la institució; b) la situació financera del Govern català és desesperada i només podia recórrer a aquesta darrera opció. Aquesta situació genera dubtes sobre si la Generalitat tindrà liquiditat per tornar el deute d’aquí un any i un dia (la vida dels bons) i si podrà fer-ho sense necessitat de tornar-se a endeutar fent una altra operació de finançament i engruixint el deute successivament.

En segon lloc, aquest tipus d’interès no resultaria tan llaminer com sembla. Tal com diu la mateixa emissió de bons cal afegir-hi “costos de comissions de gestió i custòdia de l’entitat intermediària”. A més a més, a l’agost la Generalitat va emetre deute al 5,75% que va col·locar La Caixa pel valor de 1.000 milions d’euros.

En tercer lloc, un tercer aspecte fa referència a la naturalesa del deute. Els crítics als bons han assenyalat que malgrat una aparença de “deute públic” comprar aquests bons no seria equivalent a fer un dipòsit com els que emeten bancs o caixes. Aquests solen estar coberts pels fons de garantia de dipòsit de l’Estat i en canvi els bons de la Generalitat no ho estarien. D’altra banda, a diferència dels dipòsits els bons no es poden cancel·lar durant la seva vida.

En quart lloc, sectors propers al món empresarial han apuntat el fet que l’emissió de deute podria encarir el crèdit (per una qüestió d’oferta i demanda) i això en comptes d’ajudar a l’economia la prejudicaria. Un augment del cost de crèdit seria especialment perillós per les PIMEs, que són la base de l’economia catalana.

Finalment, l’apel·lació al “seny català” i en certa manera al patriotisme en comptes d’afavorir la decisió de comprar bons podria perjudicar-la. Tal com digué el professor Xavier Cuadras al programa Els Matins “Qui compri bons per patriotisme que avisi, i ho faci a un tipus més baix”. La racionalitat econòmica hauria de ser la base de la confiança en els bons.

Sense poder contestar a les incerteses dels mercats internacionals el Govern ha rebatut les crítiques amb més o menys força. Des de la Generalitat s’han assenyalat tres aspectes: 1) l’emissió de bons s’ha adreçat a particulars però és una pràctica habitual, d’aquest i tots els governs, per finançar la seva activitat; malgrat que si no es fan campanyes publicitàries potser no es visualitzen des dels ciutadans; 2) la falta de confiança dels mercats internacionals seria una conseqüència de la situació econòmica general de l’Estat espanyol més que no pas de la salut de les finances públiques catalanes; en tot cas, s’ha aclarit de manera implícita que les CCAA són Estat i per tant es faria estrany que en cas de fallida no fossin rescatades des del Govern central; 3) finalment, pel que fa el cost del deute, des del Govern s’ha defensat la necessitat de fer atractiu el producte i s’ha descartat la possibilitat que repercutís en un increment del cost del crèdit ja que el volum de deute col·locat no és prou elevat.

El debat, però, continua i probablement d’aquí ja menys d’un any i un dia podrem avaluar si emetre bons fou una bona decisió. És a dir, si eren bons els bons.

About these ads

5 Responses to “Bons dolents?”


  1. 1 David novembre 17, 2010 a les 11:22 am

    Pregunta als crítics: quines alternatives plantegen? L’única crítica seriosa amb solucions alternatives que he llegit fou l’article del professor Jordi Galí, tot i que ell mateix reconeixia que no hi havia marge per experimentar solucions alternatives.

  2. 2 marcguinjoan novembre 17, 2010 a les 11:38 am

    David, potser la crítica podria venir del primer punt: el tipus d’interès que s’ha pagat i les comissions que s’emporten els bancs. M’explico: si la demanada ha estat molt superior a l’oferta, vol dir que el tipus d’interès era massa elevat; amb un tipus d’interès més baix probablement l’oferta hauria anat més d’acord amb la demanda. Cal tenir present que aquí es paga un interès del 4,75% mentre que els bancs ara mateix per dipòsits a un any vista et donen poc més del 2%. Probablement massa diferència d’interès per les poques diferències en les característiques entre un dipòsit i els bons…

  3. 3 L'home del sac novembre 17, 2010 a les 1:40 pm

    L’interès ofert s’ha demostrat ser massa alt, però suposo que van tenir la por que no hi hagués prou demanda i en veure’s que no es col·locaven els bons, això encara generés més desconfiança als mercats. Crec que van preferir passar-se i assegurar-se la col·locació, al ridícul de no poder-los col·locar, que això sí que hagués encarit qualsevol emissió posterior.
    El que sí que no entenc és el 3% que es queden els bancs. Aquí no hi juga el risc ni res, simplement és qüestió de negociar amb els bancs, i sí que sembla que en això els bancs han sabut negociar millor.
    De les crítiques que dius, està clar que no és el mateix que un dipòsit, però precisament per això l’interès és més alt, perquè incorpora una prima de risc, que tot i això, considero excessiva. I sobre les comissions, que es cobren per tenir un compte de valors, en principi la majoria de caixes van dir que no en cobrarien, que ja en tenien prou amb el 3% que es quedaven.
    I no es poden cancel·lar, és veritat, però es pot demanar al banc que el vengui al mercat secundari de la Borsa de Barcelona, encara que no sé quina liquiditat tindrà, ni si es produiran variacions el preu, encara que per la seva poca durada, no crec que puguin ser gaires, a no ser que empitjorés clarament la situació financera de la Generalitat.
    Jo n’he demanat uns quants, a veure si me’ls donen i tot va bé. No els he comprat pas per patriotisme, sinó perquè em sembla un bona inversió. A més, si al final aquests interessos els hem de pagar entre tots, que repercuteixin en mi una part almenys.

  4. 4 Albert novembre 17, 2010 a les 6:14 pm

    Sota l’excusa de la “bona acollida” dels bons han decidit amplir l’emissió. Amb això, l’únic que provoquen és que l’endeutament de la Generalitat encara sigui més gran i que el que cal retornar es vagi inflant cada cop més. És una temeritat. No calia donar un tipus del 4,75%. Estic segur que amb un al voltant del 4$ ja haguessin aconseguit cobrir l’emissió. I la comissió del 3% pels bancs és una exageració. De debò han estat incapaços de negociar una de més baixa? Han hipotecat tots els comptes de l’any que ve.

  5. 5 Oriol novembre 17, 2010 a les 7:25 pm

    Potser aquest 3% de comissió que cobren els bancs té a veure amb el fet que es van comprometre a quedar-se tota la part de l’emissió que quedés per vendre.

    També opino que l’interès ofert és massa elevat, però també penso que això és molt fàcil de dir ara. El què si que podien haver fet en lloc d’ampliar l’emissió és crear-ne una segona amb un interès més baix.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




La sentència

"La independència permetria als catalans estalviar-se el psiquiatre i ser feliços".

Jaume Cabré.

El nostre Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Vull subscriure’m

Uneix-te al nostre grup del facebook

Creative Commons License
El Pati Descobert està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

web counter

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: